dilluns, 24 de desembre del 2012

NOSALTRES I SUMMITS OF MY LIFE!!!!!

Hola Amics i Amigues!!!!!!

El passat 17 de desmbre de 2012, en Kilian Jornet feia la presentació del seu projecte més ambiciós:

                                                   SUMMITS OF MY LIFE

Va ser impossible arribar-nos al primer passi però vam tenir la sort de poder assistir al segon passi. Les persones hem d´estar obertes a rebre sempre i les experiències del Kilian i tots els qui li envonlten son enriquidores. Es just dir que es mes viva que mai la frase que mes m´agrada: "Som el reflex de qui ens envolta". Sóc del parer que aprendre ho podem fer de qui menys t´ho esperis, ja sigui més o menys jove.
La Silvia,en Josep G. i jo vam emocionar-nos amb les experiències bones i crues que ha viscut aquest monstre de les muntanyes. La sensació que ens va donar a tots tres és que és una bèstia al seu medi i una persona tímida fora del seu hàbitat. Com va dir en Kilian:"Si no hagués tirat endevant el projecte el documental per la mort de l´Stephan hagués estat un error imperdonable". Tot plegat va ser molt emotiu i vam aconseguir que ens signés els llibres i fer-nos uns quantes de fotos.
Com a runners d´asfalt i muntanya valorem aquestes ganes de fer arribar arreu els valors que es poden sentir a locs tant bonics, salvatges i arriscats on només uns quants tenen la sort d´arribar-hi. Aquests indrets pensem que han de ser respectats com a santuaris i com diu aquell discurs del cabdill Seattle- indígena americà:"La Terra no ens pertany a nosaltres si no que és una donació dels nostres fills". Què vol dir? Doncs que per poder gaudir de les moltíssimes meravelles que hi tenim en aquest món que ens ha tocat viure durant molts anys, ho hem de respectar i no ferir amb les nostres deixalles ni transformar pels nostres egos.

LA PREMIÈRE DE A FINE LINE EN BARCELONA LLENA DE 1.500 PERSONAS EL PALAU DE LA MÚSICA

Tres sesiones consecutivas con 1.500 personas llenaron el lunes la presentación mundial de la primera película de Summits of my life: A fine line.

Nosaltres hi vam anar al segon passi d´aquest espectacular documental. I com no....també vam aprofitar per buscar la foto amb La Bestia!

    La Silvia amb la germana de Kilian Jornet.
    En Sergi amb el Kilian Jornet.
    La Silvia amb el Kilian Jornet.
    En Josep amb el Kilian Jornet.

                                GRÀCIES KILIAN & CO. 
PER FER-NOS PARTÍCEPS DE LES VOSTRES EMOCIONS

dijous, 20 de desembre del 2012

Els Nostres Patrocinadors......de moment!!!!

Hola Amics i Amigues!!!!!

Quan vam decidir crear aquest C.E vam veure que si nosaltres portem una determinada forma de vida,perquè no l´expliquem al món sencer?
Nosaltres entenem que menjar és prou important com per no retre-li homenatge. La gent s´alimenta més bé o més malament i això ens preocupa que sigui més malament que bé. Quan un decideix fer-se mínim "ovo-làcteo-vegetarià" sent esportista també diu moltes coses i la primera és que l´importa la seva alimentació, que no vol que li venguin res que ell/ella no vulguin. Un vegetarià pot fer de més o de menys però sempre intenta informar-se del que es troba al seu plat. Mirar els ingredients i la procedència és per a nosaltres, simplement "Bàsic".
Així que vam pensar en una forma d´autofinanciació com és el patrocini que ens ajudi a fer el que ens agrada i dir al món d´on treiem la nostre font d´energia, ja que molta gent pensa que només menjem enciam o que som gent que abandonem uns ideals de respecte pel nostre entorn, per un tall de pernil dolç (com diu algún anunci).  
Som forts,ràpids,inteligents,valents i amb una força de voluntat que no té límits. Per què? Doncs perque podent menjar coses....reflexionem i mirem d´estimar allò que ens funciona bé i és per això que l´alimentem sense crueltat, sense servilisme, sense obligacions. La Natura és molt rica i ens ofereix coses perque les agafem i no les empaitem.

Des de fa alguns mesos hem enviat uns dossiers on expliquem qui som, què fem  i com podem colaborar amb les marques més properes als nostres ideals i formes de vida. Unes no han respost o han respost molt poc educadament, altres ens han dit educadament que no és el moment, altres estem a l´espera de resposta positiva per confirmar i aquí us presentem les marques que ens donen suport des de fa un més:







 

                Gràcies per ajudar-nos!!!!!

Estem a l´espera de tancar altres patrocinadors, però tot poc a poc i amb bona lletra.

Salut,Esport i A!!!!!!

La Cursa deL´Últim Maqui....IMPRESSIONANT!!!!

Hola Amics i Amigues!!!!

L´Última Cursa que recorda en Sergi d´un nivell tècnic tan gran( feta per ell ) va ser La Cursa de La Roca Negra a la seva segona edició, a la població de Sant Boi del Llobregat). A continuació ens comenta la crònica d´una jornada trail sorprenent!!!!

"Hola a toxts!!!! Ningú ho diría dies abans de fer aquesta cursa L´Últim Maqui de muntanya,.....la muntanya ens posaría a cadascú al seu lloc. Del tot impensable. Quan vaig animar a fer l´inscripció a aquesta segona cursa del Campionat Maqui a les comarques del Bages i el Berguedà( 11 de novembre a Els Tossals,Espunyola,25 de novembre olván,Berga i 2 de desembre Bell Race a Cabrianes ) setmanes abans de la cursa als membres del G.A.L.M i la Creu Negra Duatlética no m´esperava la magnitut i alçada que podia arribar la fita. Penso que Josep G.,el Carles i jo puc dir que ens vam apuntar pels següents motius: Ser una cursa de muntanya, fora de la Barcelona més propera al mar i el component d´anomenar-se Últim Maqui. A l´Eloi,Quico,Freddy,Vander i l´Albert penso que els hi va tirar primer el nom de la cursa i estaven a l´espectativa de no haver fet cap cursa de Muntanya, és a dir que l´estreno podia ser mític i amb moltes ganes............ doncs per això portaven moltes setmanes entrenant el que es podía en aquell moment.

El 25 de novembre de 2012 txts els del Mareme,Barcelonés nord i Barcelona ens vam llevar molt aviat i sortirem en columna a les 7a.m des de Badalona per arribar a les 8:30a.m a l´ajuntament d´Olván(Berga) i l´Eloi arribaría des de Terres osonenques. A les 9a.m ens trovabem a la Zona de sortida de la Cursa amb un fred i un plugim que ens feia intuïr el terra moll com a mínim, però també semblava que el dia s´aixecaría ja que el sol sortia amb força, car que els núvols i les ombres a les obagues no permetríen un escalfament ràpid.L´ambient de la Cursa era fred però amb molta gent disposats donar-ho tot amb o sense nivell,però força figures. Els moments de recollir dorsal és sempre especial ja que reculls dorsals, intentes esbrinar per on anirà el recorregut, hi ha zones amb expositors de materials diversos relacionats amb la cursa(calçat,roba,accessoris,etc),feia fred,nervis i menjes alguna cosa d´última hora. Així que quan vam tenir txts els dorsals ens vam anar a canviar, fer unes fotos de rigor i escalfar una mica.


El total d´incrits va ser d´uns 170 participants, però el que fa por són les xifres......
L´ITINERARI va ser:
Sortida i Arribada cursa: davant de l’empresa INDÓMIT, a Olvan.



Distància: 19,96 kms.
Altura mínima: 642 m.
Altura màxima: 1049 m.
Desnivell negatiu: 1039 m.
Desnivell positiu: 1039 m.
Qui ho anava a dir!!!!!


Boníssima Foto(Organització)

Aquí estem txts!!!!Quins moments!!!!Hi havia traca preparada per la sortida però és va remollar i va fer llufa així que l´organització va optar per cantar els tres últims segons.....3,2,1....A topeeeeeeee!!!!! de txts els que vam pujar, cadascú anava a fer la seva cursa. Potser en Josep G. i jo aniríem per devant però aixó és un altre tema ja que era també la primera cursa en serio que feiem plegats i per exemple, al Fredy i a l´Eloi no els coneixíem en cursa. o sigui que podíen haver-hi sorpreses. Com la del Carles, ja que si jo vaig fer uns 200 metres primers com a cap de cursa , en breu en va passar i ja no el vaig tornar a veure fins el final. En Josep m´anava marcant per darrere, com sempre esperant a fotre´m la destralada. Per mí és un bon referent doncs sempre anem més o menys junts fins que arriba un punt on els dos ens la juguem i que guanyi el millor. Eloi més donat a fer duatlons va veure una trailrunning perillosa i Freddy,Quico,Vander i Albert anaven a fer la seva cursa particular i a cada metre era una victòria.

Podem dir que la sortida ràpida i dura i  com cavalls desvocats que ens deixen en llibertat enfilem una pujada interminable però boníssima, no molt tècnica però jo l´anomenaría la Carta de presentació. Ep!!!Què aquí no juguem!!!! Després de la pujadeta unas baixades per pista forestal molt ràpides on ens trobem els primers vasalts i les bambes ben mullades però ja és això,no?.Tres quilòmetres interminables de pujades i baixades per arribar a la primera paret....Quin patiment!!!!Vinga a pujar....correns? En molts trams només la super èlit del trail pot còrrer per allà i jo ho vaig intentar però la verticalitat et posa al teu lloc i et diu camina ràpid o atura´t....i aturar-se no està al meu full de ruta si no és perquè les cames no responen per trencament.Au,Au,Au!!!!Després de la segona super paret (com tot el que puja ha de baixar....) arribem a la super baixada. I és aquí on m´arrisco i em despenjo del marcatge fet pel Josep. Vaig pensar o ara o mai.....Impressionant la humitat,la pendent, el ferm,les arrels i esbarcers.Moments irrepetibles al passar pel costat del "monestir de Sant Pere de la Portella (La Quar), un dels exemples més espectaculars del romànic al Berguedà. Ubicat  al mig de la feréstega vall de la Portella, aquest conjunt romànic data aproximadament de l’any 1.000.  http://www.campionatmaqui.com/wp-content/uploads/2012/07/O8C0558_01.jpg
(Foto de l´Organització)
Aquest conjunt consta d’una gran església d’una sola nau amb un gran campanar i un absis. També trobem les restes de l’antic monestir benedictí, del qual es conserva el claustre i alguna estança. En els darrers anys s’han fet diverses obres de conservació i rehabilitació i recentment la Generalitat de Catalunya l’ha declarat Bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric"(fragment descriptiu estret de la web del Campionat Maqui).
Així que estem avall i ens tornem a remollar les sabatilles, vinga cap a munt un altre cop!!!I ara més pronunciat si més no i amb trams tècnics que no faltin. Això sí, al fer aquest tercer cim i començar a baixar va ser un goig rodar a bon ritme i de baixada, que em sento més còmode.
Així que a la arribada em trobo al Carles tocat perquè no s´ho esperava però content perquè va fer un bon entreno i alguna rebrincada pels matolls. Tot seguit va arribar en Josep,Fredy,Kiko,Vander i Albert. Aquí adjuno les classificacions,estretes del blog Creu Negra Duatlètica:

                                         84      Carles (Independent)             02:11:16
                                         99      Sergio (AVSL CE)                  02:15:13
                                        112     Josep  (Independent)             02:20:45
                                        119     Fredy (GALM)                      02:24:16
                                        128     Kiko (GALM)                       02:30:31
                                        129     Eloi (CND)                            02:30:32
                                        149     Vander (GALM)                   02:56:17
                                        153     Albert  (GALM)                    03:55:04 

 Aquí estem esperant l´arribada de l´Albert, que malgrat saber-se lesionat des d´el quilòmetre 4 va voler acabar aquesta duríssima prova encara que fos caminant. I va fer!!!! Molt bé albert!!!!










 

Va ser una cursa molt dura i txts la vam acabar.



La Muntanya ens va posar a prova i nosaltres li vam respondre. Que més dona arribar abans o després......importa arribar després de fer l´impossible i vèncer les nostres pors(Sergi Lorita)

Amics i Amigues,no correm perquè tenim por, no correm perquè ens perseguèix algú i volem escapar...........correm perquè ens agraden les sensacions que es desprenen al fer-ho per asfalt o per la muntanya.(Sergi Lorita)

Evitem les curses d´asfalt encara que sabem que son sempre molt emocionants i ens agraden molt més les curses de muntanya perquè ens fonem amb ella i en sabem que li agrada que la gaudim. L´asfalt és molt agressiu i la muntanya t´apropa a la Terra, et fa que el teu esforç tingui recompenses com el cant dels ocells més salvalges, els sons del diferents tipus de vents, la presència invissible dels animals més ferèstecs i tímids......per estar sempre alerta on deixes la teva emprenta.......(Sergi Lorita)

Espero que us hagi agradat la meva crònica. Ens veiem més aviat que tard per les muntanyes d´on vosaltres volgueu".

Gràcies al Carles,el Josep,al Kiko,al Vander,al Fredy,l´Albert i l´Eloi que es van deixar seduïr per la música d´una cursa que passava per paratges on gent valenta d´un altre temps ens va deixar alguna cosa més que la vida.....ens van deixar relats d´esforç per ideals de transformació social i ganes de lluitar per aquesta vida, que només és una i no la volem deixar escapar.

Gràcies també a Chocolates Solé, Biogrà i El Racó de la Terra per reolçar els Atletes Vegetarians Sense Límits Club Esportiu!!!!

Gràcies a l´organització del Campionat Maqui i en Marc, per haver-nos cuidat i interessat per la nostre alimentació i haver-nos donat una alternativa vegetariana a l´arribada. Que prengin nota totes les demés curses.....no és tan difícil.




Video relacionat!

https://www.youtube.com/watch?v=5qp2oDhLbnw&feature=youtube_gdata_player

Salut,esport i A!!!!

dijous, 29 de novembre del 2012

ENTRENEM A TOTES HORES!!!!

HOLA AMICS I AMIGUES!!!!!

El passat 17 de novembre de 2012, a les 00:00 hores, aquest C.E va convocar "in extremis" una nocturna. Aquest C.E  ja ha convocat diverses nocturnes però a totes sempre hi ha alguna cosa diferent i aquesta no podia ser menys. I Perquè?

Com sempre que s´ha convocat, el ritual marca quedar de 23:45 del 16 de novembre a les 00:00hores del 17 de novembre. Tot pintava tranquil i segons les cròniques metereològiques ens informaven de núvols però no pluja i a l´arribada dels dos membres del GALM(Grup d´Atletes Llibertàris del Maresme),a les 23:55 començà a espurnejar "in crescendo" i a les 00:00 hores sota Pi de la Plaça del Gas de Badalona ens posavem les jaquetes de pluja. Quina aventura, quina descarregada d´aigua, sensacions noves ja que mai a una nocturna ens havia plogut. Però quin xàfeg d´una hora i vint minuts!!!!.La Pluja va durar fins abans d´arribar a la Torre de Guaita, més coneguda com Torre Charlie, on ens vam treure la jaqueta i mig calats però amb una temperatura molt agradable i una visió nocturna espectacular, ens dispossàrem a carenar la Serralada de marina.


Les sensacions de tots tres eren boníssimes i sort de no trobar-nos gaire mollats tocàrem la Torre i continuàrem i passàrem pel Puig Castellar (Poblat Ibèric) amb gran significació pels A.V.S.L.C.E ja que és un cim petit però de moltes possibilitats, per arribar al Mirador de la Vallensana i enfilar cap a la Torre de Guaita de Badalona, més coneguda per Torre Bravo on vam tocar-la  i continuar cap a Torre de Guaita d´Alella o Torre Alfa, moment de altre foto i repostatge energètic.




Minuts després continuem cap el Mirador de Premià o així el coneixem aquest C.E, però els membres del GALM ens han dit que té un altre nom. Aquest tram donava per trotar i almenys així vam començar però ràpidament aquests del Baix Maresme van optar per apretar una mica i el trote es va convertir en un entreno de qüalitat fins a Alella. Al arribar al Mirador i amb aquella nit ens sentíem que havíem assolit objectius i pels membres del GALM, un nou rècord personal ja que els seus entrenos no superen els 17 quilòmetres. Baixant cap a Vilassar de Dalt ens vam trobar amb un gripau autòcton, a qui vam saludar i incordiar sanament una miqueta.
 

Abans d´arribar a l´estació de tren de Premià de Mar, un dels membres del GALM va patir una estrebada al costat dret del genoll, possiblement fruit del refredament muscular a l´aturada tècnica de Torre Alfa.
A les 6:00 hores arribavem a l´estació més o menys amb el temps previst i després de 33 Quilòmetres 360 metres.

Bon entreno de preparació a La Cursa de L´Últim Maqui del dia 25 de novembre de 2012.....gran cursa que ens resultarà duríssima a txts!!!

Ja sabeu, no oblideu que sempre hem d´estirar abans i després d´un esforç físic!!!Els estiraments són ttant o més important que els nostres propis entrenaments i reptes!!!!

Per cert, txts els membres d´aquesta fita som vegans!!!!

Salut,Esport i A!!!!!

dilluns, 12 de novembre del 2012

Rodem per acompanyar a l´Albert als 10kaire!!!!

Hola Amics i Amigues!!!!!

El passat 12 d´octubre un amic d´Atletes Vegetarians Sense Límits Club Esportiu que es diu Albert feia la seva primera cursa i això no podia passar sense acompanyament
El dia que ens ho va dir va ser especial ja que la sorpresa va ser màxima i agradable,clar. Així que li vam proposar en Josep G. i jo,acompanyar-lo als 10 Kaire de Vilassar-Cabrera de Mar i portar-li l´aigua i fer-li costat. L´Albert és vegetarià encara que ha tingut moments de vegà,però per dur una alimentació vegana i esportista has d´estar a tope en cos i ment,però que això no era l´important aquest dia.
 
Però per més coincidència l´Albert contacta amb una gent vegana del maresme que han format el Grup d´Atletes Llibertaris del Maresme i llavors vam fer un grupete de sortida en bloc per a principiants a la part de darrere, per no molestar a qui vol fer marca.

Dels companys de cursa del GALM, un era la seva primera cursa i l´altre era la segona, es a dir, d´estreno total.
 Els amics de GALM en millor situació ja van sortir a fer la seva cursa i nosaltres tres rodavem a ritme d´Albert que en tot moment marcava el ritme. Pel Josep i per mí(Sergi) va ser una rodada molt tranquil.la que també ens feia falta. Per cert, En Josep i jo anavem de Pirates!!!! La primera vegada,també!!!ssssssshhh!!!! Animant a l´Albert se´ns va passar la cursa molt ràpida.....moments més lents i altres més motivadors,però l´Albert va arribar donant-ho tot d´això no hi ha dubte.

Felicitats Albert i Benvingut al món runner!!!!

Felicitats companys del GALM per iniciar un camí d´Esport,Salut i Lluita!!!! 

Imprevist per la BEHOBIA-SAN SEBASTIAN 2012

logo_behobia

Hola Amics i Amigues!!!!!

Aquest cap de setmana es va còrrer la Behobia-San Sebastián i nosaltres no vam poder assistir-hi per la lessió el dijous anterior d´en Sergi, mentres treballava. Molts dies pensant en fer una de les mitjes maratons amb més rum-rum.

Per sort i gràcies a que en Sergi va adjuntar la documentació de la lesió i baixa laboral fins dijous 15 de novembre, les persones de l´organització van donar la possibilitat de recuperar els diners o obtenir dorsal pel 2013 i en Sergi ha optat per tenir dorsal pel 2013, confirmat fa uns moments per l´organització:
 
Buenas tardes Sergio,
 
Se queda el dorsal reservado para el año q viene.
 
Animo
 
Un saludo
 
logo_behobia     amalurBSSLogo CDF 2011.png

Així que ja tenim el primer repte pel 2013, però no l´únic ja que en breu en Sergi s´inscriurà al mejor repte quilomètric fet fins ara per ell i cap membre del club:

La Maratest de Badalona
LA ULTRA TRAIL DE BARCELONA de 109Quilòmetres

Us anirem informant!!!!

diumenge, 14 d’octubre del 2012

XVIII MARATÓ DE COLLSEROLA, 7 d´Octubre de 2012

Hola Amics i Amigues!!!!!

El passat 7 d´octubre de 2012 a les 8 a.m es va donar el tret de sortida a la XVIII Marató de Collserola.
Segons l´organització va ser tot un éxit de participació, ja que vers l´any passat es va doblar la llista d´inscrits passant de 140 a 280 participants. Mitja hora més tard es donaría el tret de sortida a la XIII Mitja Marató de Collserola organitzada també per l´Unió Excursionista d´Horta.
Amb una temperatura molt agradable, un minut abans de començar la prova vam fer un minut de silenci per Teresa Farriol, una campiona que va morir dies abans participant a la Cavalls del Vent. Des d´aquí i on estiguis Teresa, que sàpigues que has estat un exemple per a molts corredors i corredoras. Gràcies Teresa per tot el que ens has deixat.

Així doncs, en Sergi va participar en la seva segona Marató i primera Marató de Muntanya.









Sí amics i amigues, ha estat una bona Marató plena de bons camins, pistes forestals lliures d´obstacles, corriols i zones molt tècniques. És molt recomenable.
Ara bé, deixant a banda que el preu és competitiu no s´hauria de ser escàs a l´hora dels avituallaments. Penso que taronges, aigua i beguda isotònica està bé, però es podríen posar molts més fruits secs a cada avituallament, ja siguin no només figues seques, si més no, donaría per posar més nous, avellanes, atmetlles i panses en més quantitat.

Esperem veure´ns més vegades i amb més integrants dels atletes Vegetarians Sense Límits Club Esportiu!!!!

Salut,Esport i A!!!!!

MATAGALLS-MONTSERRAT 2012:NO LIMITS FOREVER!!!!


Hola Amics i Amigues!!!!!

La Matagalls-Montserrat 2012 ha resultat d´un agredolç intens.. Perquè? Ara passem a explicar-vos una història d´injusticia i abús d´autoritat que ens agradaría no tornés a succeir.
Ha estat una edició on en Sergi,membre d´aquest club va iniciar els tràmits d´inscripció tranquil de la seva plaça,degut a que la normativa diu que qui estigui inscrit a la edició anterior, té plaça reservada. Va fer la Pre-inscripció correctament i per circunstàncies personals i de confiar en les dates passades,no va poder fer inscripció i pagaments següents. En definitiva,que es va passar les dates en uns dies. Llavors,es dirigeix a C.E. de Gràcia per intentar solucionar la situació, ja que aquest any tenia un afegit de bon estat de forma i molta il.lusió, de forma directa i sense intermediaris. Però molt cordialment, la noia que va obrir per la tarda, li comunica que això s´ha de consultar per internet i que la normativa és clara. Es va passar de data i la meva plaça va ser assignada a una altre persona. Així s´inicia un viatge internauta de mails d´anada i tornada entre en Sergi i el Responsable Sr.Jaume. Tancant aquest últim la discussió:
"
Sergi,

No vull haver-me de repetir. És un tema tancat. No enviem emails ni per recordar dates de pagament, ni per recordar quant es pot imprimir el justificant, ni per recordar quan i on s'ha de recollir el dorsal, ni per avisar de quan és la travessa. Només els enviem a la gent del sorteig als que se'ls ha donat plaça perquè des del moment en que reben la possibilitat de pagar la plaça només disposen d'una setmana per pagar. Tota la resta de coses estan avisades amb mesos d'antel·lació.

Jo no puc jutjar qui té més il·lusió. No tinc dret a dir que no a altres persones que també s'han quedat sense plaça perquè no han pagat a temps o perquè no els ha arribat a tocar pel sorteig (i posteriors reassignacions) i dir-te que sí a tu.

Respecte a la ultra, no barregem temes. Són events diferents organitzats per persones diferents dins del CEG. La comissió de la Matagalls no ha tingut participació en la ultra. Per qualsevol problema que tinguis amb la ultra t'has de dirigir a les persones encarregades de la ultra. Al CEG s'organitzen desenes d'activitats cada any i de la immensa majoria ni tan sols conec als promotors.

Respecte a la gent que té plaça sense haver-la fet abans, els criteris per tenir plaça eren clars des del primer dia i decidits en comissió, de forma meditada, doncs es van parlar durant 2 o 3 setmanes abans de finalitzar-los. No entenc que et queixis d'això quan no tens plaça per no haver-la pagat a temps. Si el que demanes és que li tregui la plaça a algú que ha seguit les normes fil per randa per donar-te-la a tu que no has pagat a temps, evidentment la resposta és que no.

Em sap greu, però no puc fer-hi res, i no insisteixis més perquè precisament vam posar a la web la informació amb prou antel·lació per a que no agafés a ningú de sorpresa.

Jaume"

En Sergi ho deixa estar el tema i amb moltes ganes accepta la proposta de Josep G. per acompanyar-lo a la seva 1ª Mm. I així ho farà.

El dissabte 15 de setembre en Josep G. i en Sergi arriben a Coll Formic a les 16h com rellotges, acompanyats en cotxe pel Jordi(Germà d´en Josep G.). La sortida d´en Josep G era a les 17:07 amb en Dani C. i el Guillem. Va poder ser així perquè en un princípi l´hora de sortida d´en Josep era a les 17:50, però es va parlar amb l´organització explicant-lis que no teniem vehicle de retorn des de  monestir de Montserrat i van accedir a adelantar hora de sortida. I des d´aquí volem agraïr la col.laboració. Al moment d´escoltar les demandes d´en Josep, en Sergi va poder parlar sense saber-ho en un principi, amb MariaLluisa menbre de la Presidència de l´organització. Ella va escoltar molt gentilment la situació viscuda pel Sergi i es va comprometre a poder analitzar la situació. Perque la situació és que en Sergi va saber de primera mà que pocs dies abans de la prova es van assignar dorsals a persones que no havien fet l´any anterior la Mm i això no està bé. I la pregunta és....el reglament no és igual per tothom?. Amb això tanquem la topada, però parlarem amb el C.E de Gràcia en fred.



 
En Josep G.,en Dani C. i en Guillem van sortir il.lusionats igual que en Sergi L.(participant Pirata).Quedaven per davant uns 83 quilòmetres més o menys. Amb molt de solete, en Dani C. i en Guillem s´aventuren a poder fer el màxim de quilòmetres correns i en Josep G. i en Sergi farant trotant els primers 18 quilòmetres, intentant mossegar fort el temps restant, però decidim en assemblea que a partir d´Aiguafreda no trotarem més, si no ens vé de gust. Aquest primer tram ha sufert una variació important que dona una sensació de molts més quilòmetres vers l´any anterior.

Fins el primer avituallament, ens mostrem molt forts. És a partir d´aquest moment, on tindrem diversos pensaments negatius en relació a la continuitat o no a la travessa......
 
 
però que a Sant Feliu de Codines desestimarem i ens omplirem de força. Trams de pujada llarguíssims faràn patir els nostres caps però resistirem com campions....fins Sant Lloreç Savall on en aquest emplaçament ens disposarem a fer canvi de mitjons i protegir-nos de nafres que ja han fet aparició i abrigar-nos una mica, ja que les temperatures han baixat. 
 
D´ara en endevant hi haurà també un altre canvi al recorregut que a en Sergi li resultarà més llarg i que sens dubte crearà situacions d´incertessa, ja que serà un itinerari nou per a tots els participants que ens envoltaven. Gent que es perd i ha de recular. Nosaltres tenim la gran sort d´anar a un grup observador que rectificarà quan toca i veurà els camins correctes, no sense dubtes. És impressionat veure les cares dels que s´han perdut i han recular a passar pel punt de control. Amb esforç arribem al avituallament dels Donuts. Si als avituallaments anterior haviem fet una aturada per repostar sense tenir gula i aprofitar fruit secs i codony i petits entrepans....en aquest avituallament no ens estarem de tastar els Donuts....sense passar-nos. Tot seguit,ja podem dir que queda menys, però encara molt dur. De Matadepera fins a Viladecavalls ens esperen unes pujades de la mort i unes baixades interessants, que afrontem molt sencers. Aquest és un tram de llarga durada i molt recuperador al arribar a Viladecavalls,doncs ja veus la Muntanya a tocar. A l´avituallament fen un stop d´uns minuts i ens trobem amb gent de Badalona (en Ricki, un expert en aquest clàssic que aquest any per lessions i opcions decideix també anar una mica més tranquil ). Sortim de Viladecavalls a mossegar els últims quilòmetres com a campions. 
Arribem a Monistrol amb bones sensacions per afrontar l´última pujada com a valents, i així ho fem. Aquests dos quilòmetres finals són molt durs però amb l´ajuda dels gels de NUTRISPORT, provats l´any passat és l´empenta que necessitavem i assolim l´objectiu amb dignitat i felicitacions pel Josep G. que arriba al Monastir en la seva primera travessa en 16h40min.

 Quina passada de prova. Hem de felicitar a l´organització pels avituallaments ( car que no estar que no estaría de més tenir més opcions vegetarianes i veganes, com el pà amb tomaquet sense res, etc) i la seva organització, però pot ser hauríen d´haver fet una mica de més senyalització a les variants. Però en general i passant per alt la topada amb el Sr.Jaume, tornem a felicitar-vos C.E. Gràcia!!!!!


Des d´aquí vull animar a txts els atletes vegetarians del món a que s´aventurin en aquesta prova, que val la pena. 
Voldría fer una especial menció a Just Sociats per enrecordar-se de mí i consultar-me per uns quants consells per afrontar la Matagalls-Montserrat 2012. Aixó em va agradar moltíssim, car que és ell i les seves fites les que li precedeixen i sería jo qui hauría de demanar-li consell. Gràcies Just!!!! Ell va guanyar la Mm 2012.

Salut,Esport i A!!!!