L´Última Cursa que recorda en Sergi d´un nivell tècnic tan gran( feta per ell ) va ser La Cursa de La Roca Negra a la seva segona edició, a la població de Sant Boi del Llobregat). A continuació ens comenta la crònica d´una jornada trail sorprenent!!!!
"Hola a toxts!!!! Ningú ho diría dies abans de fer aquesta cursa L´Últim Maqui de muntanya,.....la muntanya ens posaría a cadascú al seu lloc. Del tot impensable. Quan vaig animar a fer l´inscripció a aquesta segona cursa del Campionat Maqui a les comarques del Bages i el Berguedà( 11 de novembre a Els Tossals,Espunyola,25 de novembre olván,Berga i 2 de desembre Bell Race a Cabrianes ) setmanes abans de la cursa als membres del G.A.L.M i la Creu Negra Duatlética no m´esperava la magnitut i alçada que podia arribar la fita. Penso que Josep G.,el Carles i jo puc dir que ens vam apuntar pels següents motius: Ser una cursa de muntanya, fora de la Barcelona més propera al mar i el component d´anomenar-se Últim Maqui. A l´Eloi,Quico,Freddy,Vander i l´Albert penso que els hi va tirar primer el nom de la cursa i estaven a l´espectativa de no haver fet cap cursa de Muntanya, és a dir que l´estreno podia ser mític i amb moltes ganes............ doncs per això portaven moltes setmanes entrenant el que es podía en aquell moment.
El 25 de novembre de 2012 txts els del Mareme,Barcelonés nord i Barcelona ens vam llevar molt aviat i sortirem en columna a les 7a.m des de Badalona per arribar a les 8:30a.m a l´ajuntament d´Olván(Berga) i l´Eloi arribaría des de Terres osonenques. A les 9a.m ens trovabem a la Zona de sortida de la Cursa amb un fred i un plugim que ens feia intuïr el terra moll com a mínim, però també semblava que el dia s´aixecaría ja que el sol sortia amb força, car que els núvols i les ombres a les obagues no permetríen un escalfament ràpid.L´ambient de la Cursa era fred però amb molta gent disposats donar-ho tot amb o sense nivell,però força figures. Els moments de recollir dorsal és sempre especial ja que reculls dorsals, intentes esbrinar per on anirà el recorregut, hi ha zones amb expositors de materials diversos relacionats amb la cursa(calçat,roba,accessoris,etc),feia fred,nervis i menjes alguna cosa d´última hora. Així que quan vam tenir txts els dorsals ens vam anar a canviar, fer unes fotos de rigor i escalfar una mica.
El total d´incrits va ser d´uns 170 participants, però el que fa por són les xifres......
L´ITINERARI va ser:
Sortida i Arribada cursa: davant de l’empresa INDÓMIT, a Olvan.
Distància: 19,96 kms.
Altura mínima: 642 m.
Altura màxima: 1049 m.
Desnivell negatiu: 1039 m.
Desnivell positiu: 1039 m.
Qui ho anava a dir!!!!!
Boníssima Foto(Organització)
Aquí estem txts!!!!Quins moments!!!!Hi havia traca preparada per la sortida però és va remollar i va fer llufa així que l´organització va optar per cantar els tres últims segons.....3,2,1....A topeeeeeeee!!!!! de txts els que vam pujar, cadascú anava a fer la seva cursa. Potser en Josep G. i jo aniríem per devant però aixó és un altre tema ja que era també la primera cursa en serio que feiem plegats i per exemple, al Fredy i a l´Eloi no els coneixíem en cursa. o sigui que podíen haver-hi sorpreses. Com la del Carles, ja que si jo vaig fer uns 200 metres primers com a cap de cursa , en breu en va passar i ja no el vaig tornar a veure fins el final. En Josep m´anava marcant per darrere, com sempre esperant a fotre´m la destralada. Per mí és un bon referent doncs sempre anem més o menys junts fins que arriba un punt on els dos ens la juguem i que guanyi el millor. Eloi més donat a fer duatlons va veure una trailrunning perillosa i Freddy,Quico,Vander i Albert anaven a fer la seva cursa particular i a cada metre era una victòria.
Podem dir que la sortida ràpida i dura i com cavalls desvocats que ens deixen en llibertat enfilem una pujada interminable però boníssima, no molt tècnica però jo l´anomenaría la Carta de presentació. Ep!!!Què aquí no juguem!!!! Després de la pujadeta unas baixades per pista forestal molt ràpides on ens trobem els primers vasalts i les bambes ben mullades però ja és això,no?.Tres quilòmetres interminables de pujades i baixades per arribar a la primera paret....Quin patiment!!!!Vinga a pujar....correns? En molts trams només la super èlit del trail pot còrrer per allà i jo ho vaig intentar però la verticalitat et posa al teu lloc i et diu camina ràpid o atura´t....i aturar-se no està al meu full de ruta si no és perquè les cames no responen per trencament.Au,Au,Au!!!!Després de la segona super paret (com tot el que puja ha de baixar....) arribem a la super baixada. I és aquí on m´arrisco i em despenjo del marcatge fet pel Josep. Vaig pensar o ara o mai.....Impressionant la humitat,la pendent, el ferm,les arrels i esbarcers.Moments irrepetibles al passar pel costat del "monestir de Sant Pere de la Portella (La Quar), un dels exemples més espectaculars del romànic al Berguedà. Ubicat al mig de la feréstega vall de la Portella, aquest conjunt romànic data aproximadament de l’any 1.000.
(Foto de l´Organització)
Aquest conjunt consta d’una gran església d’una sola nau amb un gran campanar i un absis. També trobem les restes de l’antic monestir benedictí, del qual es conserva el claustre i alguna estança. En els darrers anys s’han fet diverses obres de conservació i rehabilitació i recentment la Generalitat de Catalunya l’ha declarat Bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric"(fragment descriptiu estret de la web del Campionat Maqui).
Així que estem avall i ens tornem a remollar les sabatilles, vinga cap a munt un altre cop!!!I ara més pronunciat si més no i amb trams tècnics que no faltin. Això sí, al fer aquest tercer cim i començar a baixar va ser un goig rodar a bon ritme i de baixada, que em sento més còmode.
Així que a la arribada em trobo al Carles tocat perquè no s´ho esperava però content perquè va fer un bon entreno i alguna rebrincada pels matolls. Tot seguit va arribar en Josep,Fredy,Kiko,Vander i Albert. Aquí adjuno les classificacions,estretes del blog Creu Negra Duatlètica:
84 Carles (Independent) 02:11:16
99 Sergio (AVSL CE) 02:15:13
112 Josep (Independent) 02:20:45
119 Fredy (GALM) 02:24:16
128 Kiko (GALM) 02:30:31
129 Eloi (CND) 02:30:32
149 Vander (GALM) 02:56:17
153 Albert (GALM) 03:55:04
Va ser una cursa molt dura i txts la vam acabar.
La Muntanya ens va posar a prova i nosaltres li vam respondre. Que més dona arribar abans o després......importa arribar després de fer l´impossible i vèncer les nostres pors(Sergi Lorita)
Amics i Amigues,no correm perquè tenim por, no correm perquè ens perseguèix algú i volem escapar...........correm perquè ens agraden les sensacions que es desprenen al fer-ho per asfalt o per la muntanya.(Sergi Lorita)
Evitem les curses d´asfalt encara que sabem que son sempre molt emocionants i ens agraden molt més les curses de muntanya perquè ens fonem amb ella i en sabem que li agrada que la gaudim. L´asfalt és molt agressiu i la muntanya t´apropa a la Terra, et fa que el teu esforç tingui recompenses com el cant dels ocells més salvalges, els sons del diferents tipus de vents, la presència invissible dels animals més ferèstecs i tímids......per estar sempre alerta on deixes la teva emprenta.......(Sergi Lorita)
Espero que us hagi agradat la meva crònica. Ens veiem més aviat que tard per les muntanyes d´on vosaltres volgueu".
Gràcies al Carles,el Josep,al Kiko,al Vander,al Fredy,l´Albert i l´Eloi que es van deixar seduïr per la música d´una cursa que passava per paratges on gent valenta d´un altre temps ens va deixar alguna cosa més que la vida.....ens van deixar relats d´esforç per ideals de transformació social i ganes de lluitar per aquesta vida, que només és una i no la volem deixar escapar.
Gràcies també a Chocolates Solé, Biogrà i El Racó de la Terra per reolçar els Atletes Vegetarians Sense Límits Club Esportiu!!!!
Video relacionat!
https://www.youtube.com/watch?v=5qp2oDhLbnw&feature=youtube_gdata_player
Salut,esport i A!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada